Aquest comentari no té massa a veure amb les TIC, però el puc fer gràcies a les TIC! Aquestes dues poesies les he trobat en un bloc de literatura que m'agrada molt i que us recomano molt: Tens un racó dalt del món.
Final de dia
Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.
Horaris nocturns
Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestrelles
estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.
L'estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és -abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.
També us recomano l'entrevista que li van fer al Periòdico el passat dijous dia 6 de novembre, transpira positivisme.
Que passeu una bona setmana!
2 comentaris:
moltíssimes gràcies per recomanar el meu blog.
Gràcies per compartir-los, a mi també m'han agradat molt, sobretot el primer.
Us deixo un link a un vídeo de youtube on Joan Margarit recita "Recordant el Besòs", un poema que hem publicat al seu últim llibre Marbre d'Aire.
http://www.youtube.com/watch?v=dXV9iPrqQQ4
Espero que us agradi!
Publica un comentari a l'entrada