dilluns, 10 de novembre del 2008

Poesies d'en Joan Margarit

Aquest comentari no té massa a veure amb les TIC, però el puc fer gràcies a les TIC! Aquestes dues poesies les he trobat en un bloc de literatura que m'agrada molt i que us recomano molt: Tens un racó dalt del món.


Final de dia

Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.


Horaris nocturns

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestrelles
estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.
L'estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és -abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.

També us recomano l'entrevista que li van fer al Periòdico el passat dijous dia 6 de novembre, transpira positivisme.

Que passeu una bona setmana!