dijous, 15 de desembre del 2011

Gramàtica Zero

Fa un parell de mesos, la Universitat de València ens va sorprendre amb la publicació de la seva Gramàtica zero, una gramàtica exprés, una gramàtica sense gramàtica, per a ús tant dels professionals de la llengua com dels aprenents. 

La Gramàtica zero. El millor ús amb la mínima gramàtica resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol, pretén guiar en el millor ús amb la mínima gramàtica.
Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.

Un recurs que feia falta i que ve a complementar la Gramàtica pràctica del català de l'editorial Teide.
La bona notícia és que ara podem consultar la Gramàtica zero en format electrònic, si seguiu aquest enllaç http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdf.


dilluns, 5 de desembre del 2011

L'eterna qüestió de l'educació

Llegint el blog de l'Institut Ramon Llull, Català Llengua Estrangera, m'he trobat amb aquesta petita joia: la conferència de Lord David Puttnam sobre l'educació avui i la responsabilitat que tenen els governs per portar-la a les quotes d'excel·lència desitjades i cada vegada més demanades des de la Comissió Europea.


L'elecció està entre un model de societat economicista, basta en l'utilitarisme, o bé volem un model de societat on els ciutadans creïn coneixement. Només podrem tenir una societat amb igualtat d'oportunitats si tenim un model d'ensenyamen amb igualtat d'oportunitats.


En aquests moments de crisi on els governs estan retallan els pressupostos de la sanitat, els serveis socials i l'educació, crida l'atenció que per aconseguir aquesta societat igualitaria en educació i oportunitats, sigui clau el pressupost d'un país i que les partides dedicades a l'ensenyament i als professionals que hi treballen hagin de ser generoses, recompentsant-los en sou i formació continuada.


També posa l'accent en la tecnologia com a font de canvi de paradigma en què estem immersos.


Tot això està relacionat amb la ponència que Rubén Trenzano, Cap de l’Àrea de Formació del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, va fer el passat dia 1 de desembre en el marc del Fòrum Vives, en la Jornada de formació de formadors que van organitzar conjuntament la Xarxa Vives d'Universitats i la Comissió Interuniversitària de Formació en Llengua Catalana

divendres, 25 de novembre del 2011

Terrorisme toponímic

Sempre és un plaer llegir Ferran Suay, però avui recomano molt el seu article al diari El Punt Avui sobre els canvis de topònims que s'estan produint tant a València, com a Ses Illes. No fa gaire vam saber la intenció del govern balear de canviar el nom de Maó, i aquest matí hem sabut que també volen canviar el nom de Palma.

Aquí us deixo l'enllaç.

Terrorisme polític

dijous, 17 de novembre del 2011

Saps dir-ho també en català?

La paraula retortijón, es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador o mandró. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui.
I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada. 
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental o bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.
Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.
Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els posem una "u"  al final i ens quedem tan amples: txungu, guarru... Cuentus txinus han de ser sopars de duro, és fantàstic! Tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu són una martingala o un tripijoc. Txulu, txivatu han de ser delator, espieta o portanoves, sueltu xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi, i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets. 
Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana.
Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment.
També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de "ara que ho dius, sí que la sabia": Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.
No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits; a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.
 En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el "déu n'hi do", que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.
Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria). Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.
Pots fer-ho passar? Gràcies pel teu suport al català !!!!
 L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.
 L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català i... ni cas.    
També a València 100.000 persones van demanar rebre el senyal d'una televisió pública en català i... ni cas.
Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic.
 L'objectiu: la imposició, la sot-missió i l'extermini d'una cultura i d'una nació.
 EL CATALÀ  ES PROTEGEIX SI ES PARLA  

dilluns, 7 de novembre del 2011

Llengua oral vs llengua escrita

Aquests dies els estudiants de l'assignatura Llengua, cultura i societat dels graus de Filologia Catalana i Humanitats de la UOC estan lliurant el primer treball de l'assignatura, sota el títol: En la tradició de les cultures amb sistema gràfic (escriptura) la llengua escrita ha estat sempre considerada la variant de prestigi comparada amb la llengua oral. Fins a quin punt les noves tecnologies i, en general, les comunicacions en les societats actuals poden arribar a capgirar aquesta percepció tradicional?
Els estudiants estan donant argumentacions molt interessants sobre el tema i, casualment, per donar-los un cop de mà, ahir a La Vanguardia va aparèixer l'article L'explosió de la cultura oral. Aquest és un bon recurs per ajudar-nos a reflexionar sobre si la llengua escrita segueix tenint per a molts més prestigi que la llengua oral. El debat resta obert!

divendres, 9 de setembre del 2011

Nova web de la CIFOLC


La Comissió Interuniversitària de Formació en Llengua Catalana estrena nova pàgina web. La comissió, formada per totes les universitats catalanes, s'encarrega d'organitzar, a través dels serveis lingüístics de cada universitat, els cursos de llengua catalana que donen peu a l'obtenció d'un certificat en dues convocatòries anuals: una al febrer i l'altra al juny. Aquestes proves d'obtenció dels: A2, B1, B2, C1 i C2 (segons el MECR) estan homologades per la Direcció General de Política Lingüística. Al web s'hi poden trobar els models de prova de cada nivell, informació sobre cada certificat i ben aviat, els programes de cada nivell.


dijous, 8 de setembre del 2011

Els SMS abreujats no empobreixen la llengua

Sempre és alentador veure persones de la categoria de Jesús Tusom que segueixen defensant les seves idees i explicant-nos el valor de totes les llengües, aquí enllaço una entrevista que li va fer ahir Elisenda Roca al diari ARA. Entre les coses que diu, a destacar que els SMS no empobreixen la llengua, qüestió polèmica i debatuda en els àmbis educatius i sociolingüístics.

Amb la llengua planifiques; sense, ets un ximpanzé

dimecres, 7 de setembre del 2011

Nou club de lectura de català bàsic a la biblioteca de la Sagrada Família

Una nova iniciativa de les biblioteques de Barcelona, un club de lectura de català de nivell bàsic amb llibres molt interessants com, per exemple, el de l'Agota Kristoff L'analfabeta, un llibret breu on l'Agota Kristoff fa un breu cop de vista de la seva biografia, escrit amb senzillesa i honestedat. Un molt bon llibre per a iniciar-se en el català.

Club de lectura de català bàsic a la biblioteca de la Sagrada Família

dilluns, 29 d’agost del 2011

Knol

Avui, he descobert un nou recurs de google, knol, una manera de compartir coneixement, de  l'estil de la viquipèdia. Knol vol dir unitat de coneixement. Hi he arribat buscant un llibre de Carlos Lomas i Andrés Senlle: "El enfoque comunicativo de la enseñanza de lengua". Hi he trobat un document que du el mateix títol i que sembla força interessant, us l'adjunto amb el comentari. Està molt bé la proliferació d'eines noves que poden ajudar als professionals de la llengua i d'altres camps, a compartir i divulgar els nostres coneixements.

dijous, 25 d’agost del 2011

Fem-ho fàcil

Aquests llibres són l'aposta de Barcanova per a l'ensenyament de català a adults. Seguint el mètode d'ensenyament per tasques i els dossiers elaborats per Xavier Abelló i Jordi Esteban, entre altres, per al Consorci per a la Normalització Lingüística, s'han elaborat aquests manuals, el resultat dels quals és del tot satisfactori. Els dossiers del nivell intermedi els vaig posar en pràctica el curs 2009-10 i, tot i la resistència d'alguns alumnes a la nova metodologia, els resultats van ser millors que amb la metodologia tradicional. Els curs 2010-11, es van aplicar al nivell de Suficiència, i ara, amb aquests manuals, esperem que la metodologia segueixi endavant amb èxit.

Elemental, Intermedi i Suficiència. Català per a adults.








Els llibres de Teide neixen a partir de la idea de Jordi Esteban de dur a terme un treball per tasques que a la vegada enriqueixi culturalment i socialment a l'aprenent, a banda de dotar-lo de totes les eines per assolir el coneixement de la llengua catalana. La clau d'aquests llibres á l'ànima de cada unitat. Hem volgut tractar temes que els aprenents sentin propers i s'hi identifiquin; construint la tasca a mesura que es va avançant en la unitat, de manera que al finalitzar la unitat l'aprenent hagi assolit i incorporat els seus continguts. El que diferència aquests manual d'altres apareguts al mercat és que va construint una única tasca fins arribar al seu assoliment al final de la unitat.

Els llibres de Teide es presenten unitaris per a cada nivell, és a dir, un únic llibre per a cada nivell: Elemental, Intermedi i Suficiència.

Novetats editorials

Estic molt contenta de poder compartir amb vosaltres que aquest setembre ja podrem disposar de dues novetats editorials en el camp de l'ensenyament de català a adults, en les quals he participat, una de Barcanova i l'altra de Teide.

Ha estat una feina llarga, tot just fa dos anys que començàvem a parlar amb Jordi Esteban i Mercè Sagrera de fer els llibres de Teide, que en un bon començament només havia de ser el del nivell Elemental. Després davant dels bons resultats, l'editorial ens va encoratjar a fer els del nivell Intermedi i Suficiència, i es van incorporar Llbertat Blanes, Carla Amado i Mireia Carreté.

Pel que fa a Barcanova, en vam començar a parlar el juny de 2010 i ens hi vam posar el setembre, la meva participació s'ha concretat en el llibre del nivell Intermedi 1. Els llibres van de l'Intermedi 1 al Suficiència 3.

Ambos editorials segueixen el Marc Europeu Comú de Referència.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Lectures de Bàsic 3


Pel nivell Bàsic 3, vaig triar aquests dos llibres:

Pedra de Tartera, de Maria Barbal, d'Educaula, col·lecció Llibre Obert.

L'adaptació d'un clàssic català, que a banda de donar a conèixer com es vivia al Pallars abans, durant i després de la Guerra Civil, també aporta la riquesa del vocabulari pallarès i així els aprenents se n'adonen que el català és una llengua rica que presenta diferents variants segons el lloc on es parla. Alguns estudiants es van interessar pel llibre original i el van llegir un cop acabat el curs.

Onada de calor, de René Apel, de l'editorial La Mar de Fàcil, col·lecció Aktual.

Un interessant thriller que de seguida va atrapar l'interès dels aprenents. Amb assassinat inclós!! A tots els va agradar molt la trama de la novel·la i van demanar si l'autora tenia d'altres obres amb la mateixa temàtica.

Lectura de Bàsic 2

Per al nivell de Bàsic 2 (CPNL), vaig triar:

Les mateixes estrelles, de Núria Martí, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col·lecció Llegim.

Narra la història de la Teresa i la seva filla Miranda, que fugen de la Guerra Civil a bord del Winnipeg, vaixell que va finançar Pablo Neruda per ajudar als refugiats espanyols a trobar una nova vida a Xile. Aquesta obra va guanyar el 1er. Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil, organitzat per CCOO de Catalunya.

La història va ser molt ben acollida pels alumnes, ja que és una història més o menys propera, i narra una etapa de la nostra història que molts d'ells desconeixen i els ajuda a entendre millor la nostra realitat i la de la nostra llengua.

Lectures de Bàsic 1


Per al nivell Bàsic 1 (CPNL), aquest curs els he fet llegir dos llibres:

Això també és casa teva, de M. Leza i M. Marín, de l'editorial Deparis, col·lecció Carrer Llapís.

Aquest llibre narra històries i situacions quotidianes en la que es troben les persones nouvingudes quan arriben a Catalunya. El llibre ho narra en clau optimista i d'esperança, sense deixar de banda les dificultats amb les que es troben els nouvinguts. A banda, dóna una sèrie d'informacions pràctiques que poden ajudar al seu dia a dia, com per exemple com dur a terme l'empadronament, on aprendre català, etc.

Tant de gust... Senyor Maragall, de M. Carme Bernal i Carme Rubió, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col·lecció Tant de gust.

Aquest any celebrem l'any Maragall i és per això que vaig decidir fer llegir aquest llibre, per treballar la lectura i, a la vegada, la figura de Joan Maragall. El tipus d'activitat va ser diferent, perquè el llibre conté la biografia i una sel·lecció de Maragall, per això vam treballar com es vivia en l'època, i tres poesies que van haver de llegir, comentar i, en grups de 4-5, escriure una nova poesia seguint el model de Maragall. El resultat va ser d'allò més satisfactori, ja que van escriure unes poesies molt originals!!


Llegir sempre ajuda!

Tinc sempre el costum de fer llegir un llibre als meus alumnes, encara que comencin a estudiar català de bell nou. Sempre busco lectures adequades al nivell i prenc com a referència el web de l'Associació de Lectura Fàcil i el seu catàleg, l'última versió correspon a l'abril de 2011.

Penso que llegir sempre ajuda a l'adquisició d'una nova llengua, encara que no se'n sàpiga res d'aquesta. És una manera de conèixer i aprendre el vocabulari i de fixar-se en les estructures. Alguns companys m'han comentat que potser era massa agosarat pretendre que un aprenent de primer nivell (Bàsic, A1 segons el MECR), però seguint l'exemple de les Escoles Oficials d'Idiomes, on des de el primer curs els alumnes han de llegir un llibre, i veient-ne els bons resultats, vaig decidir ja fa dos cursos acadèmics fer llegir un llibre en cada nivell. Els resultats han estat molt bons, ja que els mateixos alumnes reconeixen que els ha ajudat a endinsar-se en la llengua, i a més conèixer una realitat cultural i social, que a la vegada que la llengua, també desconeixien.

Fruit d'aquesta experiència ha estat la demanda de més lectures per part de l'alumnat.

Delicious vs Diigo

A finals de l'any passat va córrer el rumor que el servidor Delicious baixava la persiana. Aquest servidor serveix per a guardar favorits, marcadors o adreces d'interès (el nom depèn del navegador que feu servir). Aquesta mena de servidors són ben útils, ja que si ens trobem en un lloc on no disposem del nostre ordinador, sempre hi podem anar per a recuperar una adreça que necessitem.

Degut a la notícia inquietant de la desaparició de Delicious em vaig apressar a buscar-ne un substitut, i vaig trobar Diigo, recomanat per alguns internautes. Vaig poder-hi traspassar de manera automàtica tota la informació que tenia a Delicious i, a més, vaig poder instal·lar una icona al navegador que em permet guardar-hi qualsevol adreça que m'interessi. Cal dir que Delicious també disposa d'aquesta opció. No sabria dir-vos si Diigo és millor que Delicious, però us puc dir que a mi em funciona bé. De moment, però, Delicious no ha desaparegut...

Tornada a l'activitat

Després d'uns mesos d'inactivitat degut al volum de feina amb les classes, i a les acaballes de les vacances, torno amb la voluntat de seguir compartint experiències, coneixements i lectures.

Aquesta inactivitat blocaire no vol dir que no hagi seguit els col·legues i els seus blocs, entre els quals voldria destacar Aprendre Llengües de l'Enric Serra, sempre font d'inspiració i descobriment de nous materials i lectures interessants.

divendres, 11 de març del 2011